Por primera vez una ley reconoce que las desventajas de las personas con discapacidad, más que en sus propias dificultades personales, tienen su origen en los obstáculos y condiciones limitativas que impone una sociedad concebida con arreglo a un patrón de persona sin discapacidad. Y, en consecuencia, plantea la necesidad y obligatoriedad de diseñar y poner en marcha estrategias de intervención que operen simultáneamente sobre las condiciones personales y sobre las condiciones ambientales.
Nobles paraules, sens dubte, les del preàmbul de l'ordre VIV/561/2010 d'u de febrer que desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació per l'accés i utilització dels espais públics urbanitzats del Ministerio de Vivienda segons la llei 51/2003 de dos de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat (LIONDAU).
Nobles paraules, sí, o potser no, doncs és com dir-li al cec (i perdonin si no em plau escriure invident), o al coix (i perdonin si no em plau escriure persona amb mobilitat reduïda), o a l'idiota (i perdonin si no em plau escriure persona amb algun tipus de discapacitat psíquica), que la seva ceguesa, la seva coixesa o la seva idiòcia no són cap tara, cap gros inconvenient, si més no en l'ensucrat món de Pin i Pon que el nostres bons governants tenen la gentilesa de voler-nos obsequiar tant sí com no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada