Avui la petita A ha fet un dibuix d'una flor que m'ha sorprès d'allò més per la seva excel·lent execució. Cofoia, m'ha explicat que això era la tija, allò les fulles, els pètals, l'herba del terra... i aquesta errònia percepció meva suposo que és del tot inevitable, doncs sempre considero a la petita A més petita del que és, en estar acostumat no pas a com és, sinó a com ha estat fins ara, i és per això que m'acaba sorprenent la normalitat que una nena de quatre anys tingui les habilitats d'una nena de quatre anys. I, per molt que ho vulgui evitar, aquesta és, i serà, una confusió habitual i causa de no pocs conflictes.
Com és confusió habitual i causa de no pocs conflictes que hom acostumi a considerar als altres com aquells que ja no són, potser com a recíproca torna a que els altres, al seu torn, acostumen a considerar al tal hom com aquell que ja no és ni, potser, no ha estat mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada