De bon inici no és més que un insignificant contratemps, no més que una enutjosa menudesa, una petita nosa de no res que reclama la nostra atenció. Però a l'hora de resoldre aquest petit inconvenient, l'enutjosa menudesa ja esmentada, se'ns presenta tot seguit una segona dificultat, també insignificant, també un no res. I com és fàcil d'imaginar, a aquest segon contratemps li segueix un tercer, i al tercer un quart, i al quart un cinquè, i així tants com facin falta per tal d'impedir-nos realitzar allò que ens proposàvem, fins que despertem, potser angoixats pel somni o sacsejats per l'amorosa ma de qui dorm al nostre costat. I aleshores ja poc o res recordem de la cadena de petits inconvenients que ens impedien de realitzar allò que ja tampoc no recordem, i només ens resta, per una curta estona, un cert desassossec.
Però el desassossec s'esvaeix de seguida i les rutines del dia no triguen a agombolar-nos amb la seva agradosa regularitat. Fins que un insignificant contratemps, no més que una enutjosa menudesa, una petita nosa de no res, reclama la nostra atenció. Però a l'hora de resoldre aquest petit inconvenient, l'enutjosa menudesa ja esmentada, se'ns presenta tot seguit una segona dificultat, també insignificant, també un no res. I com és fàcil d'imaginar, a aquest segon contratemps li segueix un tercer, i al tercer un quart, i al quart un cinquè, i així tants com facin falta per tal d'impedir-nos realitzar allò que ens proposàvem, fins que despertem, potser angoixats pel somni o sacsejats per l'amorosa ma de qui dorm al nostre costat. I aleshores ja poc o res recordem de la cadena de petits inconvenients que ens impedien de realitzar allò que ja tampoc no recordem, i només ens resta, per una curta estona, un cert desassossec.
I és aquest despertar dins d'un mateix somni recurrent un recurs fàcil però perillós a l'hora d'intentar crear una situació angoixant, doncs potser per mandra o per incapacitat de trobar un final com cal, es pot acabar abusant d'un recurs tan llaminer. Caldria, doncs, esforçar-se i potser provar una estructura en espiral, on cada nova repetició signifiqués un nou pas de rosca en la narració. En l'exemple donat, potser un cert record del malson previ a l'hora d'enfrontar-se a la nova tanda de contratemps podria advertir al protagonista de l'estructura circular en la que es troba reclòs, de manera que en repeticions posteriors hauria d'anar prenent consciència d'ell mateix i de la seva situació, i, fins i tot, animar-se a fugir del somni. Tot plegat, tal vegada, una metàfora del nostre dia a dia, on l'agradosa rutina tant pot esdevenir presó com alliberament. És, només, qüestió de triar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada