Vull viure en un castell. I no em refereixo a viure en un edifici de pedra tosca bastit d’alt d’un turó, o envoltat d’un fossar ple d’aigua, amb merlets i finestres estretes, baluards i muralles, pont llevadís i abundants reserves d’oli per llençar, prèviament bullit, sobre les visites. No, i ara. No tinc cap interès en viure en un edifici de pedra, sigui tosca o polida; i no em fa res si el meu habitatge no és d’alt d’un turó, i de cap de les maneres el vull envoltat d’un fossar ple d’aigua, ple també de molests mosquits, dípters nematòcers culícids. Tampoc vull merlets ni finestres estretes, doncs vull cambres lluminoses i ventilades. I no vull cap pont llevadís, de molest grinyol i discutible practicitat, ni vull malbaratar oli, que es paga a més de tres euros el litre, si és d’oliva.
Només vull viure en un castell.
1 comentari:
castellbisbal, castellfollit de la roca, castellbell, en tens per triar...!
ja deus saber que molts propietàris de segones residències les anomenen "torres"...
jo em conformaria en una caseta amb hortet, soc senzillota, ves.
Publica un comentari a l'entrada