Llegeixo el viatge a Roma, d'Alberto Moravia, on trobo a Mario, un personatge que fa de poeta. I fa de poeta no pas per què escrigui poesia, i ara, sinó per què s'identifica amb un poeta que ja va escriure tota la poesia que ell hagués volgut escriure, Guillaume Apollinaire, i, a més, afegeix el propi Mario, ho va fer infinitament més bé que no ho hauria pogut fer jo. Tanta sinceritat redimeix la impostura de Mario, i deixa en mal llocs a tots aquells que escriuen i tornen a escriure allò que d'altres ja van escriure, infinitament més bé que no ho fan ells, només pel dubtós goig de fer-se dir escriptors.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guillaume Apollinaire. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guillaume Apollinaire. Mostrar tots els missatges
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)