Visitem Besalú i quedem molt descontents amb la vil·la, doncs el paviment dels carrers és del tot irregular, intransitable pel cotxet de la petita A., i l’orxata que prenem a la plaça dita de la Llibertat és lamentable. A Joanetes, en canvi, restem complaguts, molt, tot i el toc de campanes que espanta a la petita, que pren pit sota una porxada, al costat del cementiri, alhora que jo llegeixo i recordo que vint-i-sis anys enrere ja vaig seure sota la mateixa porxada, quan encara estava més prim que ara, costa de creure. A Olot comprem cireres del Canadà i aigua del Japó, trobem coneguts i prenem més orxata; a la fageda mirem d’extraviar-nos, endebades, en un laberint de faigs; i per tot trobem obres dels RCR, una plaga. Tornem a Hostalets, a passejar, del dret i del revés, fins a tres cops, sis, doncs cal retornar al punt de partida per agafar el Renault que ens han deixat i anar a comprar al Caprabo de les Presses o a la cooperativa de Verntallat, a on comprem vi de Gandesa i sardines de Roses. I sempre, sobre els nostres caps, aliè a tot, el Puigsacalm, a on, sembla mentida però és ver, encara no hi he pujat.
Això, però, no han estat les vacances, i ara. Les vacances han estat les prop de dues mil pàgines llegides.
