És a Un viatge frustrat que Pla explica la seva trobada amb Víctor Rahola, germà del potser més conegut Frederic Rahola.
Pla, que navega en el gussi dels nois Prim en companyia del molt popular i conegut Hermós (home de mar i de brasa), arriba a Cadaqués on és rebut pel senyor Rahola, que li fa d'amfitrió i cicerone. El cas és que Pla, com no pot ser altrament, enraona no pas poc amb el senyor Rahola, metge de professió, sobre temes tan dispars com ara l'altar barroc de l'església de Cadaqués, el joc del tresillo o el ball de la polca com a remei pels dolors del reuma. Però més enllà del concret de cada conversa, el to i les maneres del que diu el senyor Rahola recorda el to i les maneres del que diuen la resta de persones amb qui Pla conversa al llarg de tota la seva Obra completa, més de trenta mil pàgines, que aviat és dit. Perquè quan Pla conversa —o, més aviat, quan Pla escriu que conversa— és com si Pla conversés amb ell mateix, de manera que tot allò que li diu l'interlocutor de torn, no són més que les rèpliques necessàries perquè Pla pugui anar repetint els seus habituals punts de vista. Punts de vista que es mantenen ferms i inamovibles al llarg de les ja esmentades trenta mil pàgines, que prou sabem que Pla no era amic de sorpreses ni novetats.
Sigui com sigui, arribarà un dia, potser no gaire llunyà, en què el record de tota la vida del senyor Rahola es reduirà al seu paper de conversador amb Josep Pla, de la mateixa manera que només aquells que són esmentats als papers de Pla, seran recordats.
