Byōki desu

Ja fa un parell de dies que no m'acabo de trobar bé. Tinc una enutjosa alternança de calfreds i fogots, mal de cap, dolor muscular, el ventre remogut, una mica de febre... sens dubte un virus, em dic, probablement el mateix que ja em va fer la guitza a principis d'any, quan em vaig passar tres o quatre dies al llit amb els mateixos símptomes. Un antipirètic cada sis hores i paciència, em dic, tot lamentant que això s'esdevingui en uns dies de molta feina al despatx, cosa que sens dubte em portarà a haver de treballar el cap de setmana.

Però aquesta és una explicació massa simple. El meu cos ja hauria d'estar immunitzat d'aquest virus emprenyador, i el que ara tinc sens dubte que és alguna altra cosa, només que els símptomes em confonen. I no em cal rumiar-m'ho gaire per adonar-me del que em passa, que és ben evident, i és que des de que ja fa una setmana vaig acabar la lectura de Primera Part, de Cèlia Suñol, cap dels llibres que des d'aleshores he tingut a les mans m'ha acabat de fer el pes. I això, al cos, li passa factura.

Hon o kaimashita (II)

Fins fa unes poques hores el nom de Cèlia Suñol m'era del tot desconegut. I encara m'ho era més el títol de la que se'm presentava com la seva primera novel·la, Primera part, de la que no recordo haver tingut jo mai cap notícia. Potser aquells que es dediquen professionalment al món de les lletres podrien ara exclamar-se i dir, Cèlia Suñol, i tant! i recordar com l'esmentada Primera part va ser guardonada amb l'anecdòtic premi Joanot Martorell l'any 1947. Però la meva activitat professional no té res a veure amb el món de les lletres i les seves anècdotes, i per mi el de Cèlia Suñol més aviat podria ser el nom i cognom d'alguna descendent d'aquell president del Futbol Club Barcelona afusellat per soldats franquistes l'any mil nou-cents trenta-sis.

No obstant això, dos són els motius que no només m'han dut a fer la compra de l'esmentada novel·la quan l'he vista a la taula de novetats d'una certa llibreria del carrer Gran, sinó que també em duran a fer-ne la lectura ben aviat: primer, allò que es pot llegir a la contraportada del llibre, una jove catalana de família benestant, afectada de tuberculosi, és enviada a un sanatori suís per guarir-se, i ja saben vostès com de preuades em són les novel·les l'acció o la inacció de les quals es desenvolupa total o parcialment dins els estrictes límits d'un sanatori antituberculós; i, segon, que la novel·la ha estat editada pel senyor Raventós. Motius, convindran amb mi, del tot concloents. Ambdós.