Però que volen, qui això escriu no té el tremp del senyor Chillida i se sent còmode en la repetició, fins al punt de desitjar que els dies no siguin més que la metòdica repetició de certs esdeveniments, sempre els mateixos, els escrits la sistemàtica còpia de certes frases mal construïdes, sempre les mateixes, i les lectures la monòtona re-lectura d'uns pocs autors, sempre, també, els mateixos.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eduardo Chillida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eduardo Chillida. Mostrar tots els missatges
dimecres, 29 de juny del 2011
A-kun desu
divendres, 17 de juny del 2005
Kochira wa Chillida-san desu
La Fundació de la Caixa de Catalunya va programar, ja fa uns quants anys, una exposició retrospectiva al voltant de l'obra d'Eduardo Chillida. A l'exposició, a la planta noble de la Pedrera (un més dels excessius edificis del senyor Gaudí), hi havia escultures de petit format i dibuixos amb esbossos i croquis d'obres de dimensions més importants. El que em va interessar més, però, fou un vídeo a on el senyor Chillida parlava de la seva trajectòria professional amb molta sensatesa i un punt d'entusiasme que, a la seva edat, resultava envejable. Explicava el procés mental que seguia a l'hora de treballar, i ho exemplificava amb un cas concret: resulta que estava executant una de les seves primeres obres de gran format, i els treballs es realitzaven a les instal·lacions d'una empresa metal·lúrgica. En acabar l'obra l'encarregat de l'empresa se li apropa i li diu "Ahora que ya sabemos como se hace, la próxima nos quedará perfecta", tot i que potser, més que perfecta, el senyor encarregat va fer servir una expressió que lligava el concepte de maternitat amb una de les professions més antigues que es coneixen. El que vaig trobar sensacional, però, fou la resposta del senyor Chillida "Ahora que ya sabemos como se hace, no haremos ninguna más".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)