dijous, 20 de maig de 2010

Mō-jin desu ka, bikkono desu ka, teinōsha desu ka

Por primera vez una ley reconoce que las desventajas de las personas con discapacidad, más que en sus propias dificultades personales, tienen su origen en los obstáculos y condiciones limitativas que impone una sociedad concebida con arreglo a un patrón de persona sin discapacidad. Y, en consecuencia, plantea la necesidad y obligatoriedad de diseñar y poner en marcha estrategias de intervención que operen simultáneamente sobre las condiciones personales y sobre las condiciones ambientales.

Nobles paraules, sens dubte, les del preàmbul de l'ordre VIV/561/2010 d'u de febrer que desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació per l'accés i utilització dels espais públics urbanitzats del Ministerio de Vivienda segons la llei 51/2003 de dos de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat (LIONDAU).

Nobles paraules, sí, o potser no, doncs és com dir-li al cec (i perdonin si no em plau escriure invident), o al coix (i perdonin si no em plau escriure persona amb mobilitat reduïda), o a l'idiota (i perdonin si no em plau escriure persona amb algun tipus de discapacitat psíquica), que la seva ceguesa, la seva coixesa o la seva idiòcia no són cap tara, cap gros inconvenient, si més no en l'ensucrat món de Pin i Pon que el nostres bons governants tenen la gentilesa de voler-nos obsequiar tant sí com no.