Ja fa un cert temps vaig reconèixer en els trets facials d'una dona que era al meu davant, dins d'un vagó dels transports metropolitans, a una de les editores del llibre que jo en aquell mateix moment duia a les mans, obra d'una escriptora franco-americana, d'ascendència cubana, catalana i danesa, que no em va acabar de plaure. Encara que jo no havia mai tractat personalment amb l'editora que no dubtava a reconèixer en la dona que era al meu davant, els seus trets facials em resultaven familiars, doncs bé havia jo assistit a algun acte públic per ella organitzat i presentat, i havia també vist no poques vegades els retrats i autoretrats que la pròpia editora acostumava i acostuma a publicar en diverses pàgines de la xarxa d'internet. Tot i la meva malaptesa habitual a l'hora de reconèixer persones, goso afirmar que la dona que aquell dia es trobava al meu davant era, efectivament, aquella que jo creia reconèixer.
Per uns instants vaig tenir l'insensat pensament d'adreçar-li unes paraules per agrair-li la feina feta, doncs si bé el llibre que en aquells moments jo duia a les mans no m'acabava de plaure, altres llibres per ella editats m'havien satisfet plenament, i bé cal ser agraïts amb aquells que dediquen els seus esforços a fer-nos la vida més suportable. Afortunadament, la meva habitual indecisió i empegueïment em van estalviar el mal tràngol d'haver d'improvisar unes paraules que sens dubte haguessin resultat matusseres. Gràcies, doncs, al meu silenci, d'aleshores ençà em plau recordar el dia aquell que vaig reconèixer en els trets facials d'una dona que era al meu davant, dins d'un vagó dels transports metropolitans, a una de les editores del llibre que jo en aquell mateix moment duia a les mans, i em plau, sobretot, recordar la llarga i agradosa conversa que no vàrem tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada