De sobte, per culpa d'un lleig atzar, allò que m'enllamineix el present desapareix del tot, i fins el seu record se'm fa estrany. Resto, doncs, confús, sense saber a què o a qui agrair la inevitable joia de viure, que com no pot ser altrament roman amb mi. Finalment és la persiana, que té el cable entortolligat i cal reparar-la, una tasca manual que m'és del tot desconeguda i que m'ofereix no poques dificultats, encara més si considerem la manca d'eines adequades, però també la satisfacció de fer allò que no sé fer, i assolir l'èxit en forma de cable que torna a alçar o davallar el conjunt de llistons de clorur de polivinil que fan de persiana.
1 comentari:
L'enhorabona!
Si mai se m'entortolliga una persiana ja us demanaré consell.
Publica un comentari a l'entrada