Tsukuribanashi

Saben, que sóc un impostor? no, no vull dir que em faci passar per qui no sóc, doncs prou evident és que qui això escriu no és més que un heterònim mancat d'existència, que no va pel carrer decapitant marrecs o transformant-se en drac. Tampoc és que el què aquí puguin llegir ho hagi escrit algú altre de qui m'aprofito, només faltaria. La meva impostura rau en la relació que estableixo amb allò que escric, que enlloc de basar-se en una relació de subordinació de l'autor vers l'obra, és l'obra la que se sotmet al meu caprici, com el músic que fa d'un concert un mitjà per a demostrar el seu virtuosisme i reivindicar la seva persona, i obvia la música. Amb l'evidència, és clar, que en aquest cas no hi ha cap virtuosisme ni cap persona per reivindicar, i que tot plegat no és més que fum. Però que volen que els digui, la impostura, segons com, també pot ser un agradable passatemps, i, si més no, és un passatemps d'allò més estès, doncs el món, d'impostors, n'és ple.