Tenim un tigre al jardí! li crido esverat a la meva companya, doncs la presència d'un tigre al jardí bé justifica un cert esverament. Al jardí? a quin jardí? em respon ella, més sorpresa que no pas esverada. Al nostre, li crido encara més esverat. Al nostre? però si nosaltres no tenim cap jardí, només una galeria, em respon sense fer-me gaire cas. Com que galeria? bé tenim plantes, concloc, un pel irritat. No siguis ridícul, tenim una galeria, i si paressis atenció veuries que fa temps vaig portar les plantes al rebedor, insisteix ella. Jardí! i si no em creus truca al meu cosí i pregunta-li, insisteixo ara jo. Oh vés, i què vols que digui el teu cosí? el mateix que tu, per donar-te la raó... per què no li preguntem a la meva germana? proposa ella. Doncs puja a preguntar-li a la veïna de dalt, responc jo. I per què no hi puges tu? que jo tinc feina, doncs la meva estimada companya sempre té coses útils per fer. No puc, el tigre m'ha arrencat una cama i no em veig amb cor de pujar les escales, m'excuso. Agafa l'ascensor, em proposa ella. Per un pis? fora ridícul! m'exclamo. Tu sí que ets ridícul amb les teves manies; a més, la veïna de dalt és sorda i encara es pensaria que li demanem un polsim de sal, argumenta ella. Sal? que t'empatolles tu ara amb la sal? pregunto desconcertat, doncs sovint tinc dificultats per entendre el que se'm diu. Era una exemple, només volia dir que no ens entendrà i es pensarà que li estem demanant alguna cosa, potser sal, m'aclareix. Em sembla que no has copsat la gravetat de la situació, li crido, certament ofès per la frivolitat amb que es pren les meves dificultats. A mi no em cridis, em respon indignada, i si t'hi fixes bé ja veuràs que no hi ha cap tigre enlloc, afegeix. Enlloc? si els tigres existeixen bé deuen ser en alguna banda, doncs bé tot allò que existeix és en algun lloc, argumento. Com ara el suposat jardí? em pregunta burleta. Al jardí només n'hi ha un, responc. I on són la resta? em pregunta, encuriosida. Doncs a la selva, suposo, responc. I el tigre aquest de la galeria d'on ha sortit? em demana. Es deu haver extraviat... vols que li pregunti?, afegeixo burleta. No cal, però mira que no embruti gaire... però el fort estrèpit d'un tret la fa callar per uns instants. Què ha estat aquest soroll? pregunta ara ella esverada. Un veí que ha disparat al tigre, responc. I l'ha encertat? torna a preguntar. No, m'ha tocat a mi, a l'altre cama, responc entre gemecs. I de sobte se sent un segon estrèpit, en tot idèntic a l'anterior. I ara? em torna a preguntar ella. Però jo, és clar, ja no estic en condicions de perllongar aquest escrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada