Tu que no tens sentiments no ho pots entendre, em respon la meva estimada companya, o millor companya, doncs fora contradictori estimar-la sense tenir sentiments. Però potser s'equivoca, l'estimada companya, a qui torno a dir estimada, en creure que les seves paraules no són pas certes, doncs ben sovint m'afalaga amb la més dolça de les manyagueries, en dir-me egoista, això és, que només penso en mi mateix, que només atenc als meus interessos i que em servo un amor excessiu.
I no és aquest el més noble dels sentiments? la més grossa de les virtuts? doncs... com pot hom aqueferar-se, amb sincera vivor, per tot allò que no sigui un mateix?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada