dimarts, 2 de maig del 2006

Totemo okii desu ... ka


Avui, com ahir, com sempre... m’he creuat amb innombrables desconeguts. Amb alguns, pocs, he intercanviat alguna paraula. Amb la majoria, però, només silenci. Alguns potser m’han vist, pocs em deuen haver mirat, i per la resta dec haver estat del tot transparent.

Cap d’ells ha intuït o ha sabut veure que jo sóc un tipus sensacional. Que la meva discreció amaga un esperit noble i cultivat, que darrera el meu posat sorrut hi ha un cor alegre i generós. I que sóc, per sobre de tot, de tots i de tothom, l’escollit dels Déus, el favorit de Zeus, que m'ha reservat, com a Aquil·les, la glòria per sempre més.

I han passat pel meu costat com si res, talment jo només fos el que sóc, un mortal més... com ells, com tothom.

3 comentaris:

Hanna B ha dit...

coi, són tots una colla de miops. a mi tampoc em veuen!

Buk ha dit...

Hehehe...si, a mi també em pasa això... ;-)

neus ha dit...

Si mai et creues amb mi, no esperis que t'hi reconegui com a elegit pels déus, doncs jo també sóc curta de vista... és el que té ser hipermetrop.