dimecres, 26 d’abril de 2006

Nazo (III)

La vida és curta i els llibres són molts, masses. Escollir què llegir, doncs, no és una feina menor ni, ai las, fàcil. Encara menys quan tens pocs anys, la llibreria més important que conèixes és la del Corte Inglés, i l’entorn no acompanya.

En aquestes condicions qualsevol referent és bo. I el meu primer referent fou (a principis dels noranta) una col·lecció d’Edhasa, Clàssics moderns, a cura d’en Francesc Parcerises (gràcies). Allà vaig descobrir autors com J.M. Coetzee, T. Mann, V. Wolf, J. Joyce, S. Plath, J.K. Huysmaus, H. Hesse, K. Mansfield, V. Nabokov, J.D. Salinger ... Fins que arribà el malaurat dia en què Edhasa es va vendre la col·lecció a Proa, que la va malmetre amb autors certament dubtosos, com ara el senyor Coelho.

Orfe, em vaig aixoplugar sota el paraigua protector del senyor Vallcorba, a Quaderns Crema. Els inicis foren prometedors, però trobar-me amb un tal Torrent, de nom Ferran, em feu dubtar. Afortunadament, però, vaig perseverar, i el senyor Vallcorba em va anar descobrint, al llarg dels anys, a autors que altrament potser no hagués ensopegat mai, com ara S. Mrozek, E. de Queriós, S. Zweig, W. Gombrowicz, I. Kertész, G. de Maupassant, M. Zgustova, A. Polgar, M. de Assis, F. Trabal, A. Gide, i, per damunt de tots, al gran R.W, al grandíssim R.W. d’Els germans Tanner, i d’El quadern de Fritz Kocher, però, sobretot, a l’incommensurable R.W. de Jacob von Gunten.

4 comentaris:

neus ha dit...

això és massa... massa escriptors de cop... avui no m'apunto cap referència, si un cas, d'aquí un temps rescato el post...

xexe girl ha dit...

doncs el meu primer referent va ser Compactos Anagrama..
no sé si això diu gaire al meu favor, però al menys vaig descobrir Auster, que em va motivar per no deixar d'escriure i meravellar-me davant les coincidències..
i el sòrdid bukowski, que de tant en tant senta bé.. i Roald Dahl amb els seus relats per adults.. i, evidentment, John Kennedy Toole amb la Conjura de los Necios xD

Anònim ha dit...

Veig que parles de Pere Calders, jo vaig tenir una grata sorpresa en llegir el seu cunyat, Tisnet, Paraules d'Opoton el Vell. Quin llibre tan bonic. Crec que te'l puc recomanar. Tot i així aixo dels llibres es molt personal.

ea! ha dit...

pega



[1249; del ll. vg. td. pica, alteració del ll. pix, picis, íd.]


f 1 1 Substància negra o d'un color molt fosc, molt viscosa, residu de la destil·lació del quitrà. Negre com la pega. Enganxar amb pega.


2 pega de sabater Pega mesclada amb cera verge.


3 pega dolça Extracte sec de regalèssia preparat en forma de barretes o pastilles.


4 pega grega Colofònia.


2 Mala sort que sembla perseguir algú. Estar de pega. Ja és pega!


3 fer-hi pega (una cosa posada en un cert indret, etc) No anar-hi gens bé, fer-hi lleig.