dijous, 6 d’abril de 2006

Watashi no uchi

Per culpa d’en Newton i de les seves teories, el tendal que tenim al pati de casa és tot ple de petites cremades. Resulta que tot sovint els veïns dels pisos de dalt surten a fumar a la galeria i, en acabar, llencen la punta del cigarret al buit. Aleshores la gravetat fa la resta i la burilla cau al nostre pati, d’habitud al tendal, i el socarrima.

Fins que un dia vaig deixar una nota a les bústies. Allà explicava als veïns qui fou l’Isaac Newton, enunciava la llei de la gravitació universal, explicava la seva formulació matemàtica i les seves conseqüències pràctiques i, finalment, els pregava que, en cas de ser del tot imprescindible (pel motiu que fos, en això no m’hi ficava) llençar les cigarretes al buit, almenys les apaguessin abans.

Vist l’èxit aclaparador de la iniciativa (oli en un llum) he pensat que podria escriure unes quantes notes més. I per començar n’escriuré una adreçada a mi mateix, a on em recordi, d’una vegada per totes, que en aquests temps post(post)moderns tothom va de bòlit, i altres coses tenen a fer, que no llegir els meus insignificants maldecaps domèstics.

5 comentaris:

elur ha dit...

Genial Dersu! M'imagino la seva cara... senzillament genial!
A més m'acabes de donar una idea... doncs a la meva comunitat veïnal hi ha un percentatge elevat d'incívics... potser si els escric una carta semblant a la teva, tota la porqueria que em trobo per l'escala acabarà desapareixent, però clar, cal sentir vergonya per poder rectificar, i em sembla a mi que la majoria dels meus veïns són massa desvergonyits..

O..O ha dit...

Hmm... Sense saber exactament el contingut de la nota, potser el que cal és ser més escuet, més directe, i tenir més mala llet. El meu cosí, fart d'entrar de costat a casa seva per culpa d'una moto que sempre (sempre) estava aparcada davant la porta, va enganxar-hi un post-it (a la moto) amb un plànol improvisat de tots els aparcaments per moto que hi havia a la zona, adjuntant-li un text que deia alguna cosa així com que per caminar cinc metres a peu ningú es moria. Al cap i a la fi, molta gent només mira els dibuixos i fotografies...la lletra...massa feina!

Fèlix ha dit...

N'estàs segur?

Hanna B ha dit...

dersu, l'intent és magnífic, però com has vist i comprovat, la gent, a la que surt de casa (ni que sigui en forma de braç que travessa la barana) és una guarra. no hi ha remei. pot ser una sublimació de les seves frustracions diàries, o potser són els instints salvatges innats. ho desconec, però la gent és guarra. que no pas jo.

xexe girl ha dit...

jo algun dia faré un recull de notes que han deixat uns veins als altres, i aleshores et demanaré una còpia d'aquest que aquí anomenes.

estic convençuda que el teu missatge era d'allò més correcte ortogràficament, i d'estructura, però els que es troben al meu ascensor de tant en tant, són dignes de ser perpetuats en tapa dura.

Veins que ni creuem dues paraules habitualment, que ni aguanten la porta quan arribes amb el gos, que esbronquen el seu fill si t'espera subjectant la porta de l'entrada perquè t'ha vist acostar-te.. (?).. deixen la biblia en vers (en un vers que pretén ser mordaç, àcid, punyent a la volta que divertit.. però només PRETÉN) quan alguna cosa els molesta..

Jo emprendré una acció aviat contra els meus veins de portal.. bé, els del portal del costat. Igual es lia molt, però s'ha de ser radikal. xD ja informaré dels progressos..

petons