El 1932 Carl Theodor Dreyer dirigí el seu primer film sonor, Vampyr-Der Traum des Allan Grey, on el so ambient substitueix els diàlegs, i on la trama argumental, una lliure i personal interpretació del tema vampíric, es fon en favor de l'atmosfera i les sensacions que provoquen les imatges, moltes d'elles inoblidables. El 1970 Pere Portabella dirigí el seu quart film sonor, Vampir-Cuadecuc, on el so ambient també substitueix els diàlegs, i on la trama argumental, de tots coneguda doncs segueix el canònic text de Bram Stoker, no arriba a fondre's del tot en benefici de l'atmosfera i les sensacions que provoquen les imatges, moltes d'elles notables.
Copiar, reproduir per imitació, no és una feina fàcil, ni sempre volguda, i allà on Dreyer aconseguí una obra mestra del cinema, Portabella, un excel·lent artesà que no gaudeix de la meva prescindible simpatia, feu un film notable i d'una infreqüent delicadesa, que qui així ho desitgi pot veure a la sala gran dels Cinemes Verdi en rigurosa estrena, doncs en el seu moment l'obtusa censura franquista prohibí l'exhibició del film.
2 comentaris:
Et torno la visita, ja que m'has deixat un missatge (ens l'has deixat, ja que el bloc aravenadal és col.legiat). Un altre dia que conegui el tema ja et deixaré un comentari amb una mica més de contingut... apa, a disfrutar!
agraïnt la informació, una servidora prescindiria del molt honorable i digne sr. portabella i aniria directament a veure el tal Vampyr-Der Traum des Allan Grey.
provare amb els generosos emules a veure si donen fruit.
Publica un comentari a l'entrada