dijous, 27 de maig del 2010

Watashi wa tsukareta desu

Més enllà de l'estat d'exhauriment o grossa disminució de forces, de pèrdua de potència, produïts per un treball excessiu, que es pot trobar al diccionari de l'IEC en la primera accepció de fatiga, prenc el sentit que dóna el diccionari de l'Enciclopèdia per a fatiga d'estimulació, disminució de l'excitabilitat d'un nervi a causa d'un estímul repetit, per mirar d'explicar la gran indiferència que em produeix la multiplicat de formes, no precisament discretes, que darrerament envaeixen la ciutat sota l'etiqueta d'edificis singulars. Hi són per aquí i per allà, alguns acabats i d'altres en execució. Però jo resto indiferent, perdut tot interès per l'art de projectar i construir edificis quan l'exerceixen terceres persones, i només resto amatent a les anomenades cases de renda de l'Eixample, amb els seus porticons sempre iguals, les seves balconeres sempre semblants, els seus pisos principals i les seves característiques esquerdes, els seus paviments hidràulics i les seves gracioses baranes de ferro forjat.

1 comentari:

lola ha dit...

Confiem en la "fatiga de materials"