diumenge, 25 de juny de 2006

Kyo no kakimono (II)

Avui presentaré un relat d’estructura clàssica, això és, amb un inici on es presentaran els personatges, una part central on es desenvoluparà la narració, i una conclusió (no exempta de moral) on tothom quedarà retratat. Només em permetré la llicència d’alterar l’ordre canònic, doncs deixaré el desenvolupament dels fets (la trama com si diguéssim) per al final. Dit això, començo.

Els personatges són, principalment, tres. La senyoreta/senyora/divorciada/difunta E.B., el senyor/divorciat/vidu G.I., i el major/difunt C. Hi ha altres personatges menors (com els pares d’E.B., els amics de G.I., la dona de C., i d’altres encara més menors) que enriquiran l’acció, aportaran matisos, exerciran de contrapunt... en fi, totes aquestes coses que fan els personatges dits secundaris. Ara, però, fora enutjós fer una relació extensa, i ja aniran apareixent tots en el seu moment, quan convingui.

La conclusió del relat és trista, com trista és la vida (diuen). E.B., rebutjada per la societat benestant, mor prematurament (acollida pels seus pares a la vella casa familiar) a causa d’una malaltia respiratòria que es veu agreujada per un deshonrós divorci; G.I., un cop acomplert el seu deure i salvaguardat el seu honor, resta vidu i infeliç per la resta dels seus dies, tot i la seva reeixida carrera professional; i C també mor, deixant a la seva família desemparada, víctima d’un tret disparat per G.I. en un duel a pistola.

I la trama... la trama... però és necessària la trama?

5 comentaris:

O..O ha dit...

La trama no ho sé, però jo amb això de les sigles em faig un embolic que vols que et digui...

elur ha dit...

I jo et diré, era necessari que ens expliquessis el final abans d'hora?

Gatopardo ha dit...

Maestro, una vez más plantea y resuelve como lo hubiera hecho Mallarmé en prosa y en catalán.
Me he permitido la libertad de dirigirme a usted en el artículo de hoy, en mis bitácoras: http://blogs.periodistadigital.com/gatopardo.php/2006/06/26/la_voluntad_de_estilo_2#trackbacks
http://gatopardo.blogia.com/2006/062601-la-voluntad-de-estilo-2-.php
Respetuosamente

Hanna B ha dit...

la trama cal, i tant que cal!
deshonrós divorci?
acomplert el seu deure?
salvaguardat el seu honor?
reeixida carrera professional?
família desemparada?
un duel a pistola?
així no ens pots deixar dersu! desenvolupa, fes el favor..!

frannia ha dit...

Completament d'acord amb Hanna B. Allò realment important sols ser el camí