dilluns, 6 d’octubre del 2014

Shiro no kyōsō

Que ahir la colla jove dels xiquets de Valls obtingués una poc lluïda setena posició en el concurs de castells de Tarragona d'enguany és un fet que els honora. De sortida els vermells tiraren amunt un sempre enrevessat cinc de nou amb folre que descarregaren amb una certa solvència. En segona ronda encararen l'imponent quatre de nou net, tot un senyor castell a l'abast de molt poques colles, un castell de veritat, sense folres ni manilles ni subterfugis, una decisió agosarada si no fos que el quatre net ja l'havien carregat per Sant Félix. Però si vols guanyar el concurs cal ser agosarat, i el castell pujà molt bé fins que els dosos tiraren avall i el castell restà en intent. Repetiren en tercera ronda, doncs l'estructura del quatre s'havia palesat ferma, però aquest cop, potser pel cansament propi d'una tercera ronda, l'estructura resultà més bellugadissa i la canalla es tornà a arronsar. En quarta ronda, potser per asserenar els ànims, la colla descarregà un sobrat tres de nou amb folre. I arribaren així a la cinquena i darrera ronda, on potser haguessin pogut tirar amunt un quatre de nou amb folre per assegurar-se la quarta plaça i qui dia passa any empeny. Però no, la colla jove no havia anat pas al concurs a complir amb l'expedient, i decidiren tirar amunt un sempre esmunyedís pilar de vuit amb folre i manilles, que en cas de carregar-se o descarregar-se també els deixaria en quarta posició. No era, doncs, una decisió tàctica, la del pilar de vuit, sinó una mena de crit d'orgullosa autoafirmació. Però el pilar es revinclà, i encara que es pogué salvar l'ensurt, la motxilla final resultà fatal i el pilar feu llenya, deixant a la colla en setena posició amb només dos castells puntuats. I que ahir la colla jove dels xiquets de Valls obtingués una poc lluïda setena posició en el concurs de castells de Tarragona d'enguany és un fet que, com ja ha estat dit, els honora. I no pas poc.