dilluns, 20 d’abril del 2015

Nansensu o kakimasu

M'és molt gustós servir-me del paper de vàter. Fer una estrebada seca al l'extrem de paper que penja del rotlle per fer-me a mans una mica de l'esmentat paper per mocar-me, si de cas tinc mocs quan sóc assegut a la tassa de l'inodor, o per netejar-me les vores de l'anus cada cop que amb admirable regularitat expulso la sempre pudenta femta. Però també m'és molt gustós quan l'utilitzo per eixugar-me la darrera gota d'orina que em penja del penis després de cada micció, o per llevar-me la mica de pasta que em pot haver quedat enganxada als llavis després de raspallar-me les dents. O simplement per fregar el paper amb els dits i admirar-ne la suavitat i l'agradós tacte, que res té a veure amb els aspres papers que recordo del temps de la infantesa, no més que grolleres estrasses enrotllades en interminables cilindres. Ara, en canvi, com d'efímer em resulten els rotlles de paper de vàter, que em cal comprar en paquets de dotze per no fer-ne curt i tenir sempre a l'abast de la mà una mica del gustós paper.

Com m'és de gustos, sí, servir-me del paper de vàter, i com m'és de gustós, també, escriure bestieses.