diumenge, 5 d’abril del 2015

Watashi wa Sévigné dori ni imasu

Arribo a casa. Quintà m'ha portat els dos volums de les cartes de Madame de Sévigné, es pot llegir a l'entrada corresponent al vint de febrer de mil nou-cents cinquanta-sis de La vida lenta, notes per un dietari, de Josep Pla.

Dada potser irrellevant, doncs quin interès podria tenir jo en els llibres que el tal Quintà li porta a Pla un vint de febrer de mil nou-cents cinquanta-sis, si no fos, és clar, que faig la lectura ajagut en el llit d'un minúscul habitatge de la rue de Sévigné, al barri jueu de París, en ser com sóc de l'opinió que en fer estades en ciutats foranes cal sempre hostatjar-se en calls jueus. Irrellevant dada, doncs, però sorprenent coincidència, que em porta a fer-me el no sé si gaire ferm propòsit de fer la lectura de les cartes de Madame de Sévigné, nom que fins a data d'avui m'era ben desconegut.