També, és clar, he de reconèixer que el senyor Linklater té, com tothom té, el dret a fer el que més li plagui fer, a narrar la història que li vingui més de gust narrar, a filmar com sigui que vulgui filmar, a fer, en definitiva, el que li roti i li deixin fer aquells que posen els diners.
I encara més, té tot el dret (i també l'obligació) a no fer el que a mi m'agradaria que fes. Perquè si tothom escrivís com a mi m'agrada que s'escrigui, si tothom filmés com a mi m'agrada que es filmi, si tothom digués el que a mi m'agrada sentir, i tothom es comportés com a mi m'agradaria que es comportés... aleshores el món seria un lloc encara més hòrrid i horrorós del que potser ja és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada