De sobte J em comença a parlar de la seva dona, a qui jo no conec. No em parla pas del seu aspecte, de si és alta o baixa, grassa o prima; ni em parla dels seus cabells, que no sé si són arrissats o llisos, llargs o curts, rossos o negres; ni dels seus ulls. No em parla, tampoc, del seu caràcter, ni m’explica si és tendra o esquerpa, si és un sac de nervis o va néixer cansada, com ara jo. Només em parla, una i altra vegada, repetida i incansablement, del que ha significat, del que significa, aquella dona (la seva) per a ell. De com aquell àngel, doncs indubtablement d’un àngel es tracta, el va alliberar del jou de l’alcoholisme; de com el va humanitzar en ser la primera i única persona que l’ha arribat a estimar. Després, plorós, J guarda silenci durant uns pocs instants, talment adrecés una silent pregària al seu àngel, a la seva dona, per recomençar de nou, una, dues, deu, mil vegades, amb el seu panegíric, que jo escolto estoicament, en silenci.
Abans de marxar, J em pregunta si li puc recomanar alguna prostituta (puta, diu J), doncs ell no coneix la ciutat, Tarragona, a on ha vingut a treballar una temporada. Jo m’excuso i lamento no poder-lo ajudar.
5 comentaris:
No podia ser altrament, doncs qui gosaria fotre un clau amb un àngel com el seu?
perquè clar, tenen sexe els àngels?
pobra dona seva, n'hi ha que han nescut per a màrtirs.
¿No se puede puede sentir gratitud y un inmenso amor por alguien, y buscar placer, en ocasiones, fuera de las sublimes costumbres conyugales, que tan poco excitantes resultan?
Yo creo que sí, y que no es contradictorio, sino bastante normal.
No lo digo por mí, que soy la mujer de mi vida y me soy absolutamente fiel. Que conste.
Respetuosamente
Sospito que J es el mateix de la historia Kenchikujutsu de fa un parell de messos.
Pobre J, dersu_, pobre J i la resta de torturats arquitectets.
Companya(?) gg, per evitar malsentesos que puguin tacar la reputació de les persones, cal deixar clar que J (operari de la construcció) i l'arquitecte de la história del kenchikujutsu, no són la mateixa persona. L'arquitecte del kenchikujutsu mai m'hagués preguntat una cosa així, doncs ell mateix (inevitablement solter) és una de les màximes autoritats en aquests temes, si hem de fer cas a les seves (sempre excesives) paraules, i no necessita per res les hipotètiques recomanacions d'un indocumentat com ara jo.
Publica un comentari a l'entrada