dijous, 19 d’octubre de 2006

Watashi desu

Tot i algunes excepcions, poques, no acostumo a tenir simpatia pels altres (ja em siguin propers o desconeguts, semblants o oposats), doncs no són jo. Com tampoc tinc simpatia, cap i sense excepcions, per tots aquells que pretenen, només perquè tingueren la meva aparença, la meva veu, les meves maneres, haver estat jo. Cap simpatia, doncs, ni pels que compartiren les meves idees, ni pels que gosaren pensar com ja no penso; ni pels que digueren les mateixes nicieses que encara dic, ni pels qui en digueren de diferents; ni per qui acaba d’escriure això, ni pels qui m’avergonyeixen amb els papers que embrutaren; perquè ells tampoc són jo... ni mai ho varen ser.

4 comentaris:

ecasual ha dit...

A la llarga, potser el diferent és el realment coincidente.
Saludos

jbauer ha dit...

Tu ets tu, però a vegades has intentat ser un altre? Intercanviar personalitats pot ser un gran què!

Anònim ha dit...

Be water my friend, be water.


(Ho sento, no m'he pogut contenir)

g ha dit...

per això estem sols (encare que de vegades diguem el contrari).