diumenge, 5 de novembre de 2006

Jiyū, jiyū, jiyū

Soc a la Central, llibreria internacional especialitzada en humanitats, fent temps. Al meu costat un noi agafa, complagut, un llibre, Tokyo blues de Haruki Murakami. Però en adonar-se que es tracta d’una traducció al català el deixa de nou a la pila, tot dient-li a la noia que l’acompanya, no, en catalán no. Tant és, doncs de la pila del costat agafa un altre exemplar de la novel·la de Murakami, traduïda, ara si, a l’espanyol, i mig euro més barata.

Per la meva banda jo tinc a les mans Il grande ritratto, del meu admirat Buzzati, traduït a l’espanyol per Carlos Manzano, del que ja porto llegides un parell d’enllaminidores pàgines. Però l’exemple del futur lector de Murakami m’anima, i penso, millor en català, mentre deixo el llibre de Buzzati al seu lloc i cerco, endebades, per tot arreu, la inexistent pila d’una hipotètica traducció catalana que potser mai existirà, mentre xiulo, discretament, l’apòcrifa tonada de l’Himno de Riego, aquella que diu tot allò de libertad, libertad, libertad.

4 comentaris:

neus ha dit...

I ara senyor Dersu_, quines coses de fer! Posts com el seu desmunten tota una campanya electoral.

Però no pateixi, ara, amb els "ciutadans" al Parlament, hi haurà igualtat absoluta entre els dos idiomes oficials del país, per tant tot hi serà dues vegades, no caldrà que busqui cap més traducció al català en va.

Salut i república!!

.María. ha dit...

Bueno cada uno es libre, sí señor, de silbar lo que quiera, leer en catalán o en castellano. Mientras a nadie le de por quemar libros o hacer boicots...
Feliz semana.
(ah, cambié de dirección)

ecasual ha dit...

Potser amb el temps totes les traduccions es faran tocant un botó.
Saludos

Celia ha dit...

hi ha traduccions al català pedants i impossibles de llegir, que s'emboliquen tant en si mateixes i en l'adoració a la llengua catalana que es perd la gràcia de la obra original.
També passa el mateix amb les traduccions al castellà.
Pero murakami millor en castellà, que els fonemes son força similars.
I la literatura italiana millor en italià, que no és tan dificil.