dilluns, 3 de desembre de 2007

Kochira wa Littell-san desu

Retrobo al jove Castorp a Piatigorsk, a les muntanyes del Caucas, fent cura de repòs en un dels nombrosos balnearis de la zona. Amb Castorp retrobo al professor Settembrini, ara dedicat a la lingüística, especialitzat en llengües indogermàniques i indoiràniques, amb una subespecialització en llengües caucàsiques. Com a Davos, el Dr. Voss, vull dir el professor Settembrini, alliçona al seu deixeble, herr Aue, vull dir el jove Castorp. Fins i tot em sembla retrobar al princeps scholasticorum, el vell Naptha, però dubto, doncs la Dra. Weseloh no sembla tenir prou categoria, tot i el seu doctorat en llengües iràniques.

Tot plegat resulta confús, ho sé, i potser Jonathan Littell no ha llegit Thomas Mann, tot i que m’estranyaria, i probablement Les benignes res tenen a veure amb La muntanya màgica, i comparar a un jove oficial de les SS dedicat a l’extermini dels hebreus amb el jove Castorp deu ser un disbarat, però que volen, a mi em sembla que he retrobat al jove Castorp a Piatigorsk, a les muntanyes del Caucas, fent...

3 comentaris:

Hanna B ha dit...

aquells balnearis els veig infestats de metges i d'infermeres sàdics i malignes. i moltes corrents d'aire i menjar dolent i aigualit.
pobrets pacients.

Antígona ha dit...

Haya Littell leído o no a Thomas Mann, no me extrañan los paralelismos que encuentras. Es lo que pasa con los clásicos: uno siempre sabe más de ellos de lo que cree, aun cuando jamás haya oído sus nombres. Acaban estando en el aire si realmente lo son, y no es posible sustraerse a su influencia.

Anònim ha dit...

Ai la muntanya màgica... el tinc per la meitat, com gairebé tot...