dimecres, 26 de desembre de 2007

Oboe


Després de reconstruir una bonica imatge tot combinant mil petites peces de cartró, en cadascuna de les quals hi ha una mil·lèsima part de la imatge a reconstruir, el joc és acabat. Ara només resta tornar a desmuntar la imatge en mil parts, les mil peces ja esmentades, desar-ho tot a la capsa decorada amb una reproducció de la imatge reconstruïda, i desar la capsa al seu lloc per si hi tornem en un futur indeterminat. Hi ha qui, però, plastifica la imatge reconstruïda, la fa emmarcar i la penja en una paret del seu habitatge. Un cop que ha reconstruït, emmarcat i penjat moltes imatges, tantes que ja no hi caben a les parets, ven el pis on viu i se'n compra un de més gran. Quan el nou pis també té les parets totes folrades d'imatges reconstruïdes, es continua amb els sostres, les portes, els vidres de les finestres, les taules i tota superfície plana disponible, el terra, per exemple. Aleshores caldrà caminar amb molta cura per l’interior del pis, no fos cas que trepitgéssim alguna de les imatges. Un cop que la persona mor, totes les imatges reconstruïdes van a parar a les escombraries.

Tot i que ho pugui semblar, no estic parlant, de cap de les maneres, de trencaclosques, versió nostrada de l'anglès puzzle.

2 comentaris:

neus ha dit...

I doncs? em teniu ben desconcertada benvolgut dErsu_

nur ha dit...

home, tant com nostrada! jo sempre he dit trencaclosques i mira que en dic, de barbarismes!

a mi també em tens desconcertada: si no és un trencaclosques, què és? quadres de punt de creu, potser (però no són peces de cartró)?