dijous, 11 de juny del 2009

Shūjigaku

La sinestèsia moral és una figura retòrica de nova creació, pròpia del llenguatge políticament correcte, que a diferència de la sinestèsia de tota la vida, aquella que barreja percepcions fisiològicament impossibles per fer-nos ensumar cançons, guaitar olors o tastar colors, atribueix suposades propietats morals a diverses activitats econòmiques. Exemples paradigmàtics de sinestèsia moral serien comerç just, agricultura ecològica o banca ètica.
I cada cop que em trobo amb alguna d'aquestes noves sinestèsies, potser estampada en la bossa de llavors de girasol que acabo de comprar per un preu abusiu, no puc deixar de pensar que la retòrica no sempre és l'art de l'eloqüència, ans no pas pocs cops, i perdonin l'anagrama, no és més que una manera de parlar o d'escriure ampul·losa i buida, que només té en compte els efectes exteriors, sense un sentiment seriós, convicció artística o moral. Sí, moral, doncs, tot plegat, no és més que un gran sarcasme.

2 comentaris:

Antígona ha dit...

Y la retórica puede ser algo aún mucho peor, Dersu. No olvidemos la feroz antipatía de Sócrates por los sofistas, que se jactaban de, por medio de su pulida y estudiada retórica, poder convencer a un auditorio de cualquier cosa para después convencerle justamente de lo contrario.

Así que la retórica es, también, el arte del engaño. Una herramienta en efecto muy útil para aquellos seres que antes antes se decantan por el engaño que por la verdad en el momento en que sienten que ésta puede perjudicarles en sus propios intereses. Y también en muchas otras situaciones, claro. Es tan fácil a veces vivir en el engaño.

Un beso

Hanna B ha dit...

caldria considerar la creació de l'associació de sinestesiats morals de catalunya, alegant danys morals irreversibles. tu de presi.