dissabte, 18 de juliol de 2009

Dare ga Aquil·les-sama desu ka (III)

Encara amb Aquil·les, ja em disculparan, m'ha vingut al cap la història del tinent Drogo, protagonista de El desert dels tàrtars, de Dino Buzzati. El tinent Drogo malbarata els seus dies reclós en una fortalesa a la frontera, esperant un atac que mai es produeix. I quan sembla que sí, que potser sí que hi haurà una batussa que justifiqui tota una vida dedicaca a les armes, el tinent, vell i malalt, mor. Hi ha qui titlla la història de faula pacifista, donada la professió del tinent, i la presenta com un alegat antimilitarista publicat quan Mussolini jugava a fer-se el milhomes. I és cert, el tinent Drogo era militar, però el propi Buzzati explicà més d'un cop que havia pres com a models per al tinent alguns dels periodistes amb qui compartia redacció al Corriere della Sera, en contemplar com deixaven fugir la vida a l'espera de la gran notícia que els dones la fama, la glòria, i altres llaminadures. La faula del tinent Drogo no és pas pacifista, és vital, doncs... qui no malbarata la seva vida esperant allò que mai no succeeix? Només Aquil·les, és clar, que encalça la glòria amb entusiasme... tant, que l'acaba aconseguint, i ja ho veuen, fins i tot aquesta, la del tinent, és també la vida que a la fi voldria el gran Aquil·les.

2 comentaris:

Antígona ha dit...

No, hombre, no. Y perdona que me ponga reiterativa pero no creo que Aquiles deseara "realmente" esa vida. Lo que pasa es que después de muerto es muy fácil lamentar las propias decisiones y pensar que la opción desechada hubiera sido la mejor.

Pero de haber escogido esa vida del teniente Drogo, Aquiles no hubiera dejado de lamentarlo igualmente. Y se hubiera preguntado amargamente a sí mismo, contemplando la figura vulgar e intercambiable por la de cualquier otro que en el Hades le constituye, construida por su propia vida, por qué no optó por la vida breve y honorable.

El caso, tan común entre los humanos, es nunca estar contento con nada, nunca asumir plenamente la propia finitud de nuestras elecciones.

Un beso

Hanna B ha dit...

homens, jo a n'aquil.les no li veig aquesta capacitat d'espera.
m'has donat un nou terme, el de portar una vida drogo (a mi m'escau força per cert)