dimecres, 2 de juny de 2010

Kaeru wa kaerimashita (II)

Avui he rebut la visita de dos desconeguts que m'han parlat d'integritat i de responsabilitat, de seny i de cautela. Amb paciència m'han alliçonat tot advertint-me dels riscos de la demagògia i el sensacionalisme, i m'han demanat quines proves tenia per haver afirmat per escrit que les granotes havien tornat. Jo els he parlat de certs indicis, de converses a mitja veu i d'insinuacions. Res de tota això justifica les vostres afirmacions, i pel bé públic exigim una rectificació i una disculpa, m'han respost ambdós a l'uníson amb veu autoritària però educada. En el meu text, m'he justificat, queda prou clar que les meves paraules no estan fonamentades en cap dada objectiva i que només responen a suposicions, i confio que els meus lectors tindran prou senderi com per saber destriar la informació de la opinió, la certesa del rumor. Aquí tots dos s'han somrigut i m'han respost, encara a l'uníson, que només es pot tenir confiança en les institucions, mai en les persones, i s'han esplaiat en tot de convincents consideracions que més m'estimo no repetir. És per tot això que em veig obligat a demanar la seva indulgència pels segurs maldecaps que la meva frivolitat els deu haver causat en no haver cap dada, cap proba, ni cap testimoni que justifiqui les meves agosarades afirmacions d'abans d'ahir. El cert és, doncs, que les granotes no han tornat.

Cap comentari: