dimarts, 21 de setembre del 2010

Koumori no chanoma

Oh, aquesta és la sala dels ratpenats, responc cada cop que algun visitant en pregunta per l'espai que tanca la més grossa de les portes. Sí, ratpenats, ratapinyades, ratapennades, muriacs, muricecs, voliacs, quiròpters... petits mamífers nocturns i voladors que s'alimenten d'insectes i petits vertebrats, o bé són hematòfags, miro d'explicar, en resposta a la sorpresa que acostuma a causar la meva resposta anterior, però sempre m'interrompen dient que prou ja saben que són els ratpenats, però que no era aquesta la pregunta, sinó per què anomenem a aquella sala la sala dels ratpenats. Oh vés, responc sempre, perquè la sala és plena de ratpenats que de dia descansen penjats de cap per avall de les bigues del sostre i de nit surten a menjar insectes. I davant de l'habitual escepticisme dels meus interlocutors els convido a entrar, i és aleshores que resten convençuts, en veure les llargues fileres de ratpenats penjats de cap per avall de les bigues del sostre, o es pensen que els prenc el número, doncs de tant en tant els ratpenats, per raons que ells sabran, marxen per una temporada, potser a la recerca d'un clima més càlid o més fresc, més sec o més humit, més així o més aixà. Però tant és, doncs no seran els hàbits migratoris dels ratpenats els que ens diguin com hem d'anomenar les diferents estances d'una casa.