dimecres, 6 d’octubre del 2010

Kore wa sankakukei desu

Potser sense cap relació amb el que aquí es pot llegir imagino una conversa entre dues persones adultes, és a dir, dues persones amb els respectius organismes totalment desenvolupats, diguem-ne A i Be, que folguen amb una certa assiduïtat i un cert plaer. Una d'aquestes persones, potser Be, està compromesa amb una tercera persona, diguem-ne Ce, a qui no cal imaginar, doncs de Ce només importa la seva existència i el seu compromís amb Be, essent les seves segures qualitats negligibles a efectes del que aquí es narrarà. A, en canvi, és una persona no compromesa amb ningú que es complau en imaginar-se compromesa amb Be, un cop Be trenqui, en la mesura del possible, els seus lligams amb Ce. Fins aquí cap novetat, un triangle de vèrtexs A, Be i Ce, potser equilàter, isòsceles o escalè si atenem a la mida dels seus costats, potser rectangle, acutangle o obliquangle si atenem a l'obertura dels seus angles interns.

També sense cap novetat imagino els arguments habituals de Be per mantenir la geometria triangular, i els arguments habituals d'A per mirar de simplificar-la. Imagino la mandra de Be i el desig d'A, i que volen, mandrós i poc freturós de desig com sóc acabo simpatitzant amb Be, i només d'imaginar els enutjosos destorbs del trencament amb Ce m'empesco tot d'excuses per convèncer A. Doncs si A substitueix a Ce, bé algú, potser De, haurà de substituir a A. I aleshores tot tornaria a començar, amb l'inconvenient afegit que el triangle podria evolucionar i esdevenir quadrat, rectangle, rombe, romboide, trapezi o trapezoide, polígons, tots ells, menys estables i interessants que el triangle, figura formada en unir tres punts no alineats, anomenats vèrtexs, mitjançant segments de línia recta.

1 comentari:

marta (volar de nit) ha dit...

Quina mandra ser A i B. Quants maldecaps! Vist així, C té una existència molt més plàcida que podria arribar a ser avorrida fins al punt de necessitar l'efecte vitalitzant d'un amant habitual. Suposant que tenir un amant habitual tingui un efecte vitalitzant, és clar.

Gràcies per enllaçar l'apunt.