Ahir em vaig extraviar al bosc tot cercant algun bolet tardà. Desorientat vaig caminar al llarg d'hores pujant i baixant per costeruts costers coberts d'alzines i avetoses, creuant petits rierols d'aigües cristal·lines, esgarrinxant-me amb bardisses sense fi. Finalment vaig ensopegar amb un gran gorg, a on m'hi vaig aturar per recuperar forces. Encaterinat per la bellesa de l'indret vaig badar i no vaig veure arribar a un extravagant grup de vuit persones abillades de legionaris romans.
Sobtat per l'aparició vaig fixar-me en el legionari que tenia més a la vora, galae a la testa, pilum a la destra, scutum a la sinistra, gladius al cint, lorica hamata al pit, caligae als peus... res no li mancava, ni tan sols la preceptiva sarcina a les espatlles, i fins i tot se'm va adreçar amb paraules llatines que vaig capir gràcies als estudis de batxillerat. Em feren saber que eren el tercer contubernium de la segona centúria del primer maniple de la vuitena cohort de la setena legió, i em demanaren que m'identifiqués tot seguit. dErsu_, vaig respondre, per servir-los. El meu nom, però, devia semblar-los sospitós, doncs em lligaren les mans al darrera i amb l'ajut del pilum em feren caminar al seu davant, gorg enllà.
Després d'hores de camí arribàrem a un gran prat curull de tendes de campanya on semblava acantonada tota una legió, la setena, vaig suposar. M'interrogaren, doncs em creien espia cartaginès i els hi sobtaven les meves robes. Les meves respostes, però, els ompliren de joia quan els hi digué que les legions comandades per Publi Corneli Escipió Emilià havia enderrocat les muralles de Cartago desprès d'un setge de tres anys, saquejat i incendiat la ciutat, i venut com a esclaus a tots els supervivents. Immediatament vaig ser posat en llibertat i després de caminar en solitari unes quantes hores més vaig reconèixer una de les camagrogueres habituals. Finalment ubicat vaig poder enfilar el camí de tornada a casa, a on vaig arribar, sa i estalvi, abans que ningú no em trobés a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada