I aquesta ha estat, benvolguts i escassíssims lectors, la darrera aventura del tal Jota. Una història potser poc modèlica, mancada de tot interès i narrada amb evident turpitud. Però qui vulgui un sermó que vagi a l'església o a una assemblea popular, qui desitgi entretingudes històries que miri al seu voltant, i qui frisi per l'alta literatura que llegeixi un llibre, potser aquest. A mi només em resta esperar a la propera resurrecció del tal Jota, que de ben segur es produirà en una data encara indeterminada, aprofitant la placidesa dels recorreguts que acostumo a fer al llarg del dia dalt de l'autobús, ja sigui aquest el vint-i-dos, el catorze, el cinquanta-vuit o el seixanta-quatre, tots ells nombres parells, circumstància aquesta del tot irrellevant. Com irrellevant és tot el que aquí es pot llegir, com irrellevant són les seves vides, com irrellevant sóc jo mateix, en dErsu_, el favorit d'uns Déus també irrellevants. Però si ho pensen bé, irrellevant és una paraula sensacional que podria portar-nos a un cert estudiant d'irrellevància, matèria aquesta, la dita irrellevància, no exempta d'una grossa dificultat, com bé poden llegir aquí, doncs bé qui excel·leix en la tal irrellevància pot acabar assolint una certa, potser no sempre indesitjada, rellevància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada