L'alegria, aquell sentiment de plaer que neix generalment d'una viva satisfacció de l'ànima i és manifesta amb signes exteriors, és potser difícil d'explicar però fàcil de percebre, sobretot gràcies als esmentats signes exteriors. De la mateixa manera, altres sentiments més aviat antònims, com ara l'enuig o l'ira, són també difícils d'explicar però fàcils de percebre gràcies als signes exteriors amb que també és manifesten.
És potser per aquesta facilitat de percepció que ahir m'era fàcil identificar l'alegria que em trobava al meu pas, tant al Cap i Casal com a Sant Pol, on ens tocà passar el diumenge. I un cop enfilàrem el camí de tornada també m'era fàcil de destriar l'alegria en allò que sentia per la radio i en allò que llegia a la pantalla de l'ordinador o veia al televisor, un cop arribats a la dolcesa de la llar. I ja avui m'ha estat també fàcil anar identificant els mateixos signes d'alegria en no poques persones i en no pocs escrits, però també he començat a destriar mostres d'enuig i ira, tant en les paraules d'algun conegut com en les explicacions que llegia sobre tot allò que ahir va esdevenir-se. I cosa curiosa, o no, tots aquells que mostraven els ja esmentats signes d'alegria coincidien en una mateixa explicació d'allò que ahir s'esdevingué, tal com tots aquells que mostraven signes d'enuig o ira coincidien en una segona explicació, en tot oposada a la dels primers.
I com jo mateix recordo haver-me comportat amb una certa alegria, deu ser que més aviat comparteixo la primera de les explicacions i rebutjo de pla la segona, per molt que no acabo d'explicar-me el motiu de la meva pròpia i sorprenent alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada