Torno a llegir Gracq, Llibertat gran, un recull de textos que trobo que fan honor al títol que els aplega.
I un recull de textos també críptics i indesxifrables, potser fruits de la contingència de certs moments, de certes impressions, de certs atzars. Potser per això entomo la lectura sense gens d'interès per allò que Gracq vol dir, per allò que va experimentar, per allò que potser signifiquen les innúmeres metàfores que conformen el text. Perquè trobo que aquí el plaer lector no es troba en desfer el camí fet per Gracq, en retrobar a partir de les imatges la punta de materialitat que les inspirà, com qui desxifra una endevinalla o resol un enigma. No, no pas, aquí, més aviat intento que les imatges de Gracq despertin els meus propis records, de manera que l'exemple de Gracq em permeti enunciar noves ficcions d'aquest passat retrobat, noves maneres de recordar-me, noves maneres d'inventar-me.
En definitiva, llegir Gracq per llegir-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada