Acabada la lectura, Tango satànic, de l'impronunciable László Kraszna-Horkai, de seguida em sembla evident que la narració pertany, entre d'altres, al gènere format pel conjunt de narracions que construeixen al seu narrador.
Efectivament, un dels suposats personatges que protagonitzen la diguem-ne trama, és un metge que en tot moment anota i registra tot el que veu des de la seva finestra, des de la forma que pren l'escorrentia de la pluja, a les activitats més o menys innocents dels seus veïns. Però no és fins al gir final, que de cop ens adonem que el que estem llegint són precisament els registres d'aquest metge o, més aviat, la narració que finalment neix d'aquests registres. Encara més quan en un cert moment, el mateix metge, quan molt sensatament dubta de la seva lucidesa, anota que tan sols s’esdevé allò que pren cos en el llenguatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada