dijous, 16 de novembre del 2006

Tomete kudasai (II)

Amb tot encara per fer m’assec i resto aturat, en silenci, potser distret amb qualsevulla niciesa, encaterinat amb no res. No pas per què el cos hagi dit prou i em demani un descans; ni per què no tingui res a fer, doncs la feina, urgentíssima com sempre, em crida, i les lectures, molt més urgents, se m’acumulen. Si resto assegut, aturat, silenciós, potser distret, és perquè no puc, no sé, no vull, no em plau fer altrament.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

I que en van de bé aquests moments!

Bon dia! :*)

ecasual ha dit...

Què cert. I necessari.

Hanna B ha dit...

visca la rebeldia passiva!!!