dilluns, 11 de desembre del 2006

Tomete kudasai (III)

Amb tot encara per fer m’assec i resto aturat, en silenci, potser distret amb qualsevulla niciesa, encaterinat amb no res. No pas per què el cos hagi dit prou i em demani un descans, ni per què no tingui res a fer. Si resto assegut, aturat, silenciós, potser distret, és per què res del que pugui arribar a fer, a dir, a escriure(?), millorarà el pitjor dels meus somnis, la més pobre de les meves fantasies.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

segur que no?

Bona setmaneta dErsu_, un petó.

ecasual ha dit...

Però arriba el moment en el qual el món interior precisa contagiar...

Saludos

Hanna B ha dit...

això que fas és allò que en diuen meditar? (i com es fa per a no pensar??) perquè jo aturada segueixo divagant i imaginant (de vegades malsons i tot...)

Mar ha dit...

mira aquí