Després d'una llarga vida d'esforços i sacrificis dedicada a l'assoliment d'un somni, trobar la tomba d'Atila, rei dels huns, l'arqueòleg seu en un indret indeterminat de la riba del riu Tisza, afluent del Danubi, al costat d'un sepulcre encara per obrir. Enrere han quedat els llargs anys d'estudi, de preparatius infinits, de costosíssimes i complexes excavacions... d'esforços sense parangó. I ara l'arqueòleg seu dubtós al costat d'un sarcòfag encara per obrir. D'un sarcòfag protegit per una gruixuda planxa de ferro, una altra de plata i una tercera d'or, talment la famosa llegenda, que ha estat trobat en una llera abandonada pel riu, que mandrós, serpenteja per la plana excavant el seu propi camí, ben a la vora d'on s'han exhumat les restes d'uns quants cossos, amb tota certesa els dels voluntaris que excavaren la tomba i que gustosos es llevaren la vida per així guardar el secret del seu emplaçament. Tot quadra. Però l'arqueòleg dubta i es resisteix a obrir el sarcòfag, potser dolgut per l'èxit que fins ara li havia estat escàpol, doncs el fracàs havia estat sempre la seva força, l'ànima de la seva vida. I ara l'arqueòleg pensa que cercar la tomba d'Atila ha estat un error, i que potser hagués hagut de somniar amb la tomba d'Alexandre, dit el Gran, doncs l'èxit només mostra la mediocritat dels seus anhels.
1 comentari:
mmm, ja s'entèn allò del pànic a assolir finalment els somnis, però ni un petit moment d'eufòria...?
Publica un comentari a l'entrada