diumenge, 3 de maig del 2009

Koko wa shizukana kōen desu

El lloc devia ser esplèndid. Natura esdevinguda jardí per la voluntat de l'home, que d'una obaga hostil feu un agradable indret on sadollar-se amb salutíferes aigües, riques en ferro i lleugerament carbòniques. Ara, però, les esteses d'urticàcies avancen per tot, doncs la natura torna a senyorejar el què els nostres besavis li arrabassaren, i a l'altra banda de la riera la vegetació ja colga una enrunada torratxa. L'hostatgeria encara resisteix, digne en la seva decadència, talment el casalot d'un somni, i per uns instants em recordo com el seu hoste, protagonista del millor dels passats, aquell que, un cop més, mai no s'ha esdevingut.