divendres, 17 de febrer del 2012

Kojiki (III)

Ja net i clenxinat, vestit amb tota cura i assegut en un dels tamborets de la barra, es podria dir que Zeta fa una certa patxoca. És aleshores que comença a explicar-me la seva història, que també és la d'Hac, doncs sembla ser que es coneixen des de petits. Penseu, dErsu_, que era jo qui li prenia els diners de l'autobús. Després em vaig casar amb la Ka només per què era la seva novia de tota la vida, i encara, més endavant, li vaig ensorrar un parell de negocis. Per això és normal que s'hi vulgui tornar, ara que pot, però... sabeu dErsu_, ahir mateix em va trobar quan era al costat de casa vostra, al carrer Gran, i se'm va pixar a sobre... i mai no havia rigut jo tant. No, i ara, calleu i escolteu-me, és que té un penis diminut, i jo, és clar, em vaig posar a riure, de tan ridícul que era. Una cosa que per molt que trempi no pot fer cap feina, i sí, era fastigós, però jo no podia parar de riure. I això encara l'enutjava més i em va acabar esllomant a puntades. Però és que era tan ridícul. No pas com el meu, que és magnífic, mireu, i aquí Zeta es descorda els pantalons i comença a exhibir la verga, certament grossa, digna d'un actor de pel·lícules pornogràfiques, afegeix ell, ben cofoi, i com comprendreu, amb una eina així jo no en tenia prou amb una dona. Però això, és clar, la Ka no ho entenia. I amb la ruïna del divorci, la crisis i tot plegat, vaig haver de menester crèdit, i prou ho sabeu, dErsu_, un banc només deixa diners a qui no els necessita, i jo els necessitava, i tant sí els necessitava. I l'Hac me'n va oferir, i no pas pocs, per ajudar a un amic, em digué. Sí, prou que ho vaig veure, que em parava un parany, però sabeu, eren diners, i vaig signar un contracte de crèdit, on em demanava com a garantia, pura formalitat, deia ell, l'edifici de passeig de Gràcia. I amb les butxaques plenes vaig anar a fer-la voltar amb un parell d'eslaves d'aquelles que tant m'agraden, ja sabeu, dErsu_, rosses i mamelludes, no com aquells secalls que vós preferiu. Però ja ho sabeu, no he filat mai prim, jo, a l'hora de gastar, i els diners van marxar, i amb ells les eslaves. Vaig tornar, em varen desnonar, i amb les darreres escorrialles vaig anar a sopar, després al prostíbul, i al carrer, a captar. I ara, dErsu_, si em poguéssiu deixar mil euros, em demana, agafant-me pel coll, tal com acostuma a fer sempre que demana un favor, i hi podem anar plegats, afegeix.