dijous, 7 de juny de 2012

Hoka

És tranquil·litzador creure que la culpa sempre és dels altres, que hom gaudeix de tots els drets i no resta obligat a res. Que si no paguem no passa res, i pobre d'aquell que gosi fer-nos cap retret. Pagar, jo? i ara! que paguin els rics, que per això ho són, de rics!

I potser fora bonic que les coses fossin així, tan bonic que, ben mirat, potser cal fer que siguin així, de grat o per força, i res millor, doncs, que sortir al carrer a fer saber la bona nova a tothom, per tal que en joiosa cercavila hom s'agermani amb tan noble i lloable objectiu i tots plegats cantussegem alguna bonica melodia i avancem cap a un futur millor. I així, si més no els catalans, ho tindrem tot pagat, sempre i arreu, tal com aquell tal Francesc Pujols, visionari de professió, va profetitzar temps enrere, en aquells dies en què hom també acostumava a sortir al carrer, fent aplec de pólvora i plom, a fer saber a tothom que la culpa sempre és dels altres.