dilluns, 7 d’abril del 2014

Pīnattsu o tabekunai (IV)

Ben al contrari, la visita més carregosa que recordo va ser la d'un barbamec que deia admirar-me. Cert que em portà avellanes i un Ardbeg de deu anys, i en això es mostrà ben coneixedor de les meves preferències, però el xaval no callà ni un moment, tot recordant-me amb admiració paraules que sembla que havia jo dit o escrit en el passat, abans del fet aquell que tot ho capgirà, i que en aquell moment, en les circumstàncies d'aquells dies, em semblaren del tot alienes a la meva persona i només serviren per fer-me sentir presoner d'un passat que fa temps no visc com a propi. Fins i tot, en un cert moment, el noi es tragué una petita llibreta de la butxaca interior de la jaqueta amb l'evident intenció de servir-se'n per prosseguir amb la seva tediosa xerrameca. Alarmat per la seva insensata intenció, no vaig tenir més remei que fer sonar la campaneta per alertar al sempre eficient servei de seguretat, i tot seguit entraren dos forçuts auxiliars que prenent al carregós barbamec per sota les aixelles, el llençaren finestra avall. Llàstima no haver-me pogut alçar del llit per gaudir del plaer de veure com l'indesitjable garlador s'estampia contra el dur panot de la vorera.