I ja sigui al despatx o al carrer, dalt dels ferrocarrils o en una de les parades de peix del mercat, on la peixatera em prepara el corball que he comprat pel suquet del dissabte, o a la porta de l'escola, on pares i cangurs fem temps a l'espera de l'hora de sortida de la mainada, o en qualsevol altre indret on dues o més persones s'entretinguin parlant... que en parar l'orella totes les converses que sento són una sola i mateixa conversa, que per sabuda ara fora sobrer esmentar, i a la que provo de no afegir-me, no pas per manca de ganes, sinó, només, perquè més enllà de repetir les banals obvietats que ja diuen els altres, no sabria jo pas que dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada