I de la mateixa manera que tinc un conegut mancat de nas, també tinc un conegut mancat de penis. I a l'igual que el meu conegut mancat de nas, el meu conegut mancat de penis també resta del tot cofoi amb la seva mancança, i acostuma a retreure a tots aquells mascles que no estem mancats de penis que visquem esclavitzats per la tirànica voluntat del nostre penis, que pensem amb el penis i que visquem només per satisfacció del nostre penis. Ell, en canvi, es vana de poder veure en una dona a un ésser humà, i no tan sols un tros de carn que cal farcir d'esperma en tot moment. I que sí, que ja sap ell que no anem tot el dia amb el penis erecte introduint-lo en tot quant orifici trobem al nostre pas, però que si no ho fem no és pas per falta de ganes, sinó per la impossibilitat pràctica de fer-ho, cosa que ens comporta un sentiment d'impotència que ens trastoca el pensament i ens converteix, a tots els mascles que no estem mancats de penis, en malalts mentals. Només ell, doncs, és una home sensat i equilibrat, doncs fins i tot els mascles a qui alguna disfunció priva al seu penis de l'habitual capacitat d'erecció, resten trastocats per sempre més sense que cap cura sigui possible. Només ell d'entre els homes es comporta com un ésser humà. Els altres, sentencia, som bèsties, mamífers en zel permanent, uns éssers no només menyspreables, sinó del tot prescindibles. I si per alguna raó que ara mateix no arribo a capir cal reproduir-se! s'exclama avançant-se a tota objecció, inseminació artificial, dErsu_, inseminació artificial!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada