dijous, 19 de març del 2015

Kinō wa opera ni ikimashita

I és del galliner estant que de cop sobte un dubte se'm fa present: quin verb fer servir per referir-me a l'acció aquella que duu a terme un grup de persones que expressa públicament i notòria la seva reprovació vers algun fet o esdeveniment, com ara la molt lamentable interpretació d'una soprano en un teatre d'òpera. Esbroncar? Xiular? Potser escridassar? No pas, convinc amb mi mateix, en resultar-me tots tres verbs incomplets i poc precisos. I és en expressar els meus dubtes en veu alta, que un dels espectadors que seu prop meu em diu que ell en diu bufar del fet i bufada del seu efecte, essent, doncs, una molt merescuda bufada allò que s'ha esdevingut al final del segon acte, doncs només de lamentable pot qualificar-se la interpretació que la soprano fa del paper d'Isolda.

I ja en la intimitat de la llar, en consultar papers i diccionaris, trobo una nova possibilitat, aücar i aücs, paraules que potser no tenen ben bé el significat que cerco, però que em resulten d'una molt bella sonoritat i que em recorden els crits de granotes i gripaus, sense que això darrer tingui, és clar, cap significat.